LES MEVES VIVÈNCIES

Si vols deixar el teu testimoni en aquesta secció, pots enviar el text proposat al correu gentgran.assemblea@gmail.com,  un cop l’equip d’edició de la Web l’hagi revisat el publicarà.
En el encapçalament del teu e-mail, fes referència al nom de la pàgina on vols que es publiqui, en aquest cas “LES MEVES VIVÈNCIES”.  En el text explica’ns les teves experiències positives o negatives sobre situacions del teu benestar social. El teu relat ens ajudarà a construir les futures accions socials per la gent gran en la nova república Catalana:

¿Don Jaime, usted también es independentista?

Jan Pera

En Jaume va néixer fa molt de temps, exactament l’any 1933. A la seva infància va viure els bombardejos feixistes sobre Barcelona. Acabada la guerra el seu pare va ser represaliat per ser soci de l’Ateneu, com a tantes altres persones del país i, potser per aquest motiu, en Jaume no recorda que és parlés de política a casa, però si que recorda molt bé, haver fet tot l’ensenyament a l’escola en castellà.

La seva presa de consciència política va ser provocada, entre d’altres raons, per l’execució de Puig Antich i en la identificació dels moviments polítics com el liderat per Lluís Maria Xirinacs.

Persona activa en molts sentits, va ser President de l’Associació de Comerciants de Ciutat Meridiana: “Jo tenia botigues de confecció i productes tèxtils. Tenia la botiga més gran de Ciutat Meridiana, es deia “Almacenes Sant Jaime”, de dues plantes. Proveïa a tot el barri de productes tèxtils: vestimenta de tota mena i roba per a la llar. El 2005 va haver de tancar. La gent del barri, encara ara m’aturen pel carrer i em comenten les peces que van comprar fa anys, que si un vestit o unes cortines…i encara em coneixen amb el nom de “Sanjaime, com la botiga”.

Va ajudar a crear la Federació d’Associacions de Comerç de Nou Barris. A les eleccions de l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya (l’ABC), el van cridar per a ser a la junta i ser el coordinador de les associacions de l’entitat de tot Catalunya, la qual cosa li va donar l’oportunitat de voltar arreu del país per defensar als botiguers i al Petit Comerç. Diu en Jaume: “havia de fer totes les comunicacions en català i el vaig aprendre ja de gran”.

La relació d’en Jaume amb l’Assemblea Nacional Catalana és fundacional. Recorda amb emoció l’acte al Palau Sant Jordi. Al començament s’integra a la Territorial de Nou Barris i es dedica a visitar els barris de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet, per fer proselitisme: “A Singerlin anàvem pis per pis i ens en deien de tots colors” diu amb un somriure maliciós”.

En un sopar de Nadal es va assabentar de la creació de la Sectorial de Jubilats i recorda: “Les primeres reunions les fèiem en una sala de juntes en un pis que ens deixaven”. Li venen a la memòria uns quants noms d’aquells temps, com en Pere Gavarra, Domínguez, Pepe Seguer, Xavier Farré,  Albert Miquel, Arqué, i uns quants més: “M’hi vaig trobar bé i m’agradava la feina que fèiem, per això li vaig dir a en Josep Lledó que també vingués. Al cap de poc temps, les reunions les vam traslladar al carrer París. En aquell local vaig celebrar els 80 anys, va ser la primera vegada que el company Paco va venir a la Sectorial”.

Recorda amb estimació les ordres executives que tots rebien de part de Pere Gabarra i especialment, per l’organització de la primera Assemblea Extraordinària de la Sectorial, que es va celebrar a La Sedeta: “Vaig ser qui va portar més gent a la trobada, a força de trucar i trucar a les persones de les llistes que en Pere m’anava passant. Van venir més de 200 persones, una “barbaritat”

En Jaume és una persona molt coneguda i reconeguda al seu barri però va ser a la plaça “Roja” de Ciutat Meridiana, a la Carpa de la Territorial, on “va sortir de l’armari de la política”. D’aquell dia recorda que molta gent, en veure’l a la Carpa de l’Assemblea, li deien: “¿Don Jaime, usted  también es independentista?.

“Teníem molta activitat, jo acompanyava als conferenciants a fer les xerrades, recordo anar amb el Josep Janés, antic alcalde de Molins de Rei, a la FATEC però ells estaven per d’altres assumptes “

Li va demanar al Paco que fes una conferència sobre les pensions dirigida a la gent del barri. També amb l’Ignasi Marimon i en Pere Gabarra es van dedicar a visitar moltes Territorials per explicar els avantatges d’una futura Independència del nostre país. El 9N en Jaume va estar en una Mesa al Col·legi Ciutat Condol de Vallbona: “als votants els coneixia a tots, va ser molt emocionant”.

Un dia cabdal per el nostre amic Jaume, va ser l’1-O, ho recorda amb molta emoció : “A les 3 del matí amb en Josep Lledó ja estava dempeus a l’escola del Col·legi Elisenda de Montcada on havia gent jove fent guarda. envoltat de gent jove. A aquesta escola no hi va anar la GC, però si els Mossos a vigilar. Els joves ens van demanar, a una senyora amb cadira de rodes i a mi que ens posessin davant de tots i defenséssim la porta mentre el jovent amagaven les urnes. En forces ocasions, m’ha tocat de presidir meses de votacions en ser de les persones de més edat. Cap a les 7 del matí, va vindre Col·legi, la meva parella. Ho van poder viure junts, tot va ser molt emocionant”, repeteix el Jaume.

Dels temps actuals, pensa que s’ha perdut pistonada per culpa de la repressió de l’estat espanyol, la presó dels nostres dirigents, l’exili d’una part del Govern legítim de Catalunya, President de la Generalitat inclòs i els efectes del 155. Té però la convicció ben arrelada, com moltíssima gent al nostre país, que la Independència arribarà.

Entrevista feta el 27 de Juny de 2021