POSTALS PER LA LLIBERTAT

Sols les persones que han estat tancades en una presó de manera injusta saben el patiment que provoca la privació forçada de la llibertat.

Després de més de  tres anys i cinc mesos, el govern espanyol amb la complicitat del tribunal Suprem segueix mantenint empresonats amb la prohibició de gaudir del 3r grau, davant de l’estupor  de la justícia europea i d’entitats internacionals dels drets humans.

L’explicació és fàcilment entenedora, el govern espanyol vol escarnir absolutament al moviment de l’1-0 i ho apliquen amb tota la revenja, l’abús, l’arbitrarietat, la represàlia, l’escarnir, la iniquitat, i a l’ultratge als drets democràtics més essencials del poble català.

Nosaltres sortim al carrer contra la repressió, fem actes de protesta, posen llaços i pancartes, ens organitzen en Taques d’Oli o en Àvies i avis i en moltes activitats més per evitar que aquests fets no es cronifiquin com una normalitat, el que és  una situació anòmala en qualsevol país democràtic.

Ells i elles coneixen tots aquests actes, però creiem que cal fer un gest més directe i fer-los arribar el nostre escalf solidari. Per això us demanen una cosa ben senzilla i efectiva que segur els hi provocarà un somriure i una il·lusió. Aquest gest és enviar una postal, la postal de la llibertat. Una postal del teu poble o barri, amb una frase solidària o una estrofa d’un poema o el que vulgueu i signant  la postal amb el vostre nom i sobretot afegint Gent Gran per la Independència, el nom de la Sectorial.  Estem segurs que ho agrairan i reconeixeran  que la gent gran de l’Assemblea comparteix la seva injustícia d’una manera molt propera.

Atenció un punt important, perquè rebin la nostra postal, els centres penitenciaris obliguen a posar l’adreça del remitent, per tant és important no oblidar-se de fer-ho.

Les adreces per enviar les postals són els següents:

Carme Forcadell Lluís; Centre Penitenciari Dones de Barcelona. c/ Doctor Trueta, 84  08005 (Barcelona)

Dolors Bassa Coll; Centre Penitenciari Puig de les Basses. Raval Disseminat, 53  17600 Figueres (Alt Empordà)

Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sánchez, i Jordi Turull;

Centre Penitenciari Lledoners – Mòdul 2.  Ctra. C-55, km 37. 08250 Sant Joan de Vilatorrada (Bages)

També pels exiliats: MHP Carles Puigdemont, Toni Comin, Clara Ponsatí i Lluís Puig,  ho podem enviar a la Casa de la República. Avenue de l’Avocat, 40, 1410 Waterloo  (Bèlgica).

A la imatge podeu veure un exemple de com es distribueix  les dades de la postal.  Endavant, ells i elles ho estan esperant, no els podem fallar.

Nota: Queda més gent represaliada com la Marta Rovira, l’Anna Gabriel o en Valtònyc, però no disposem d’unes adreces segures per fer arribar les nostres postals  solidàries. També cal fer esment que els represaliats són ja més de 3.000 persones, tots ells pateixen amb seguretat l’angoixa d’aquesta injustícia.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a POSTALS PER LA LLIBERTAT

2021, GENT GRAN PER LA INDEPENDÈNCIA

Gent Gran per la Independència

Fa quasi una dècada que fou constituïda la nostra Sectorial. Aleshores, les companyes i els companys promotors van considerar que el nom que millor els caracteritzava era de: “Jubilats per la Independència”. I, efectivament, va ser un encert com ho demostra l’èxit immediat de la Sectorial.

Ara, després de deu anys de funcionament  i per la nostra experiència, vam creure que era el moment de donar un caire més inclusiu i igualitari a la nostra denominació i també  perquè estem defensant més continguts del benestar social de la gent gran i no sols les jubilacions. Per aquests  motius, es va proposar a tots els membres de ple dret de la Sectorial, celebrar una votació perquè la Sectorial passi a denominar-se: Gent Gran per la Independència.

El resultat ha estat majoritari a favor del canvi: 94% de vots afirmatius i sols un 6% de vots en contra. Posteriorment el Comitè Permanent de l’Assemblea ho va validat en la seva reunió del passat 13 d’abril.  Ara, som doncs la Sectorial de Gent Gran per la Independència.

Un altre motiu de la proposta del canvi és que la nova denominació servirà per homologar-la amb les denominacions que utilitzen els serveis de la Generalitat, a la majoria dels Ajuntaments i Diputacions, així com altres entitats i en les expressions utilitzades a l’àmbit internacional.

La denominació “Gent Gran” obre el ventall a la incorporació de més persones en la nostra lluita per la independència, que no és sols per obtenir una seguretat en les jubilacions, sinó per la consecució d’una millor assistència social en la sanitat, les residències, la llei de la dependència, l’habitatge, l’oci, etc., i en definitiva, els temes que s’esdevenen claus per gaudir d’un envelliment amb qualitat I garanties.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a 2021, GENT GRAN PER LA INDEPENDÈNCIA

Trobada amb les Àvies i avis de la plaça de Vic per la llibertat

Mireu aquest vídeo perquè aviat serà el que tots tornarem a fer. Ara, fa un any, l’11 de març del 2020, la Sectorial va visitar a les “Àvies i avis de la plaça de Vic per la Llibertat”.

Va ser l’última activitat que vam fer l’any 2020, exceptuant l’11-S. Tot passa de pressa o a poc a poc, però com es diu: tot torna.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Trobada amb les Àvies i avis de la plaça de Vic per la llibertat

Crònica d’un dia molt esperat.

Ja som el 52% – 28 de febrer 2021

Avui, 28 de febrer era un dia esperat per diverses raons. La primera raó i segurament la més sentimental era tornar a veure’ns i trobar-nos els jubilats i jubilades de la Sectorial per un acte polític al carrer. Feia quasi un any de l’última activitat que va ser quan vam anar a visitar els companys de la Taca d’Oli de Vic i unes setmanes abans havíem anat a la recepció del MHP Carles Puigdemont a Perpinyà.

La trobada ha estat amb molta emoció continguda per culpa de les normes de seguretat,  sense cap abraçada i mantenint la distància en les converses.  Ni celebració, ni crits de joia, tots molt serens i amb una dissimulada emotivitat hem tornat a agafar la pancarta com si aquest últim any no hagués existit.  Però ens miràvem tots de reüll, per tenir la certesa que tornàvem a estar junts com sempre.

L’altre moment important del dia era celebrar que per fi a Catalunya ha guanyat la independència en unes votacions al Parlament. El que sempre havíem somniat i desitjat, ara ja és una realitat. Però malauradament no estàvem en un acte festiu com tothom hagués volgut gaudir.  Tornaven a estar en un acte reivindicatiu per demanar què els partits “guanyadors” deixen de fer la política de saló i facin el que la gent els hi ha demanat a les urnes.

Tampoc la Plaça Catalunya s’ha omplert com tothom desitjava, ni els carrers del voltant.  Amb tota seguretat  l’amenaça de la COVID és molt poderosa i la por al virus és molt present i per això cal respectar l’actitud de quedar-se a casa de moltes companyes i companyes, i en tinc constància.

Així caldrà encara esperar un temps per omplir massivament i pacíficament els carrers per demanar que el camí a la República sigui aviat una realitat, com fèiem abans i com farem sempre. Està vist que aquest és el nostre destí, encara que siguem un 52%.

Us facilitem el discurs d’ahir de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Crònica d’un dia molt esperat.

Se’ns està escurçant la vida

Hi molta gent gran, de més de 75 anys, que no viu en residències. Molts d’ells, viuen sols i precisen  que algú els ajudi i atengui les seves necessitats diàries. Paral·lelament, també han d’acudir més sovint a consultes i requereixen tractaments mèdics, ja que la majoria pateixen malalties cròniques que eren ateses i tractades sistemàticament, un fet que ha esdevingut un factor determinant per allargar la mitjana d’edat de  vida de la població.

Tenim estadístiques de la gent gran que ha mort en residències durant la pandèmia –dades que fins i tot s’han utilitzat en debats polítics–, però no de la gent de la mateixa edat que ha mort i vivia a casa seva. Aquest grup poblacional necessita urgentment la vacuna, igual o més que els que viuen en una residència, on tenen un control i una atenció molt més segura, en un moment en què el personal que els atén també està ja vacunat.

Els que vivim sols ens sentim molt desprotegits. Les persones que necessitem per a que ens ajudin a realitzar les tasques domèstiques i la cura personal no tenen cap mena de garantia sanitària. Amb l’agreujant que en alguns casos estan en contacte amb molta altra gent. Si sortim de casa per anar a comprar el menjar, els medicaments, una vista al metge o qualsevol altra necessitat, també ens estem posant en risc.

L’atenció mèdica ha empitjorat molt. Més enllà que només s’atenguin les malalties més greus, el temor  d’anar  al CAP, a les visites en centres hospitalaris o als centres de rehabilitació –on només s’hi va en casos extrems–, s’accentua pel risc de contagi que això suposa. Tot plegat, deixant-nos en una tessitura que perjudica la salut i escurça l’esperança de vida.

Per preservar-se del contagi, a més, també s’accentua la solitud. Des de fa gairebé un any, la relació amb els amics i familiars és molt poca i, en alguns casos, fins i tot nul·la. Els nets o bes-nets, que psicològicament donen vida i il·lusió als avis, es converteixen ara en un perill. Encara que sobrevisquem, els nets tampoc hauran viscut l’amor dels avis i, depenent de l’edat, ni tan sols el record.

En nom de tot aquest col·lectiu de gent gran reivindico la urgència de ser vacunats prioritàriament.

Mercè Jardí

P.D Perquè encara crec que en la nostra societat  queda humanitat i respecte per a la vellesa, espero que no ens morim sols en un racó tot esperant la vacuna.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Se’ns està escurçant la vida