Opinió

QUIN ÉS EL NOSTRE OBJECTIU?

Josep Mª de Fàbregues
Coordinador de la Sectorial Gent Gran

Darrerament cada dia hem tingut “sessió” d’indults. Que vagi per endavant el meu desig (com suposo el de tots) de veure els presos polítics fora de la presó i accepto qualsevol mètode per a que això sigui una realitat. Que ho accepti no vol pas dir que cregui que la forma de l’indult sigui la més adequada, ni que amb ella ja cobrim els nostres objectius. Ressituem-nos:

Els presos polítics ho són perquè han exercit uns drets i han topat amb uns tribunals que han “interpretat” la llei en funció de la seva ideologia política. No se’ls hauria d’indultar, sinó amnistiar-los i rescabalar-los pel mal que se’ls ha fet.

El principal beneficiari dels indults no són els presos  ni els catalans. Ho és Pedro Sànchez que, davant d’Europa, necessita presentar una actuació per a “resoldre” el problema català (es a dir, que ja no hi ha gent a la presó i s’està “dialogant” en una taula). El que no dirà Pedro Sánchez  és que -com sempre– és tracta d’una trampa, d’un truc de prestidigitador:  l’indult serà condicionat a que es portin bé i no hi tornin i la taula -tots ho sabem– és una disfressa que  no portarà enlloc. Però tot plegat permetria a Sánchez guanyar temps i, potser, aconseguir retardar la decisió dels tribunals europeus que segueixen un protocol diferent si els afectats estan o no privats de llibertat.

Els independentistes no ens podem deixar enlluernar. Hem lluitat per la llibertat dels presos perquè era un abús i perquè ens hem sentit solidaris amb el seu patiment i el de les seves famílies. Però no podem oblidar que el nostre objectiu era – i continua essent, que ens quedi molt clar – la Independència. I continuem volent-la. Sense cap xantatge.

De cap de les maneres podem restar agraïts a la concessió d’aquests indults ni poden ser  motiu per abandonar la lluita i cedir ni en l’objectiu principal ni en  les formes d’assolir-lo. No hem lluitat des del 2010 per aconseguir això.  No dèiem que volíem el pa sencer i no les engrunes?  Doncs el pa sencer no  és un  indult que arriba -si arriba- tard i malament. Ara més que mai hem de tornar al carrer i demostrar que som vius, que  no hem renunciat a res i que no ens empassem la píndola de la seva caritat.

Finalment, cal destacar la immoralitat, la manca d’humanitat i sentiments en tot aquest joc pervers del ara si, ara no; ara te’l dono, ara te’l nego… És tracta de persones i famílies que pateixen; no d’una mercaderia o d’un objecte. No d’una moneda de canvi.

11/06/2021

P.S. – No sé si a vosaltres també us passa. Però jo  començo a estar tip de tants tertulians que a diari ens donen lliçons i ens parlen com si fossin experts en tot: en economia, en sociologia, en història, en política (tant li fa nacional com  internacional), en dret… Darrerament també en epidemiologia i, ben segur que a rel de l’ampliació de la pista de l’aeroport, es convertiran en enterats ecologistes i gurus saberuts de com s’ha de desenvolupar el món del transport, del turisme i dels fluxos dels centres d’influència internacional. Molts d’ells no són més que uns ignorants amb molta barra que “opinen” sense saber i fan mal. Fan mal perquè creen opinió i hi ha gent de bona fe que se’ls creu pensant que sí que saben del que parlen.
També estic cansat d’aquells que tots sabem a qui representen i que, disfressats d’opinadors objectius, deixen anar “dissimuladament” piules contra el partit contrari com aquell que no diu res. És a dir, prenent-nos per idiotes.

P.S. 2 (Afegida a corre-cuita).- Acabo de llegir que el President ha assistit al besamans del Conde de la Vanguardia i que Junqueras ha publicat un polèmic article. Em venen al cap moltes paraules per comentar-ho. Però cap de bona.
(Espero ser jo el que estigui equivocat).

Feu clic  “aquí” i s’obrirà en format llibre el contingut de tots els articles d’opinió publicats fins ara per Josep Maria de Fàbregues