Opinió

DESPRÉS DE LA DIADA  

Josep Mª de Fàbregues
Coordinador de la Sectorial Gent Gran

Amb un èxit de participació que ningú no s’esperava (i molts no desitjaven) hem celebrat la Diada. Nosaltres, el poble, ens hem portat com el que som: gent de principis clars i també conseqüents amb les nostres idees, infatigables, resistents. Una vegada més no hem fallat, ho hem fet molt bé i hem donat una lliçó aquí i a fora. Enhorabona a tots els que hi heu participat ja sigui en presència física o amb el cor.

Estiguem a punt perquè n’hi hauran d’altres de manis. N’hi ha d’haver moltes perquè els fan mal. No val argumentar que no serveixen de res, que només són performances… Si algú té propostes millors, que les aporti i ben segur que centenars de  milers de persones estarem disposades a seguir-les. Però, així i tot, no en prescindirem. Fins ara, cap  moviment polític ha renunciat a manifestar-se al carrer. Per alguna cosa serà…

I ja que tornem a estar junts en aquest començament de curs, m’agradaria compartir amb vosaltres algunes  reflexions sobre el que ha representat la manifestació en sí i el que -abans o després – ha succeït:

La gent és fidel als seus principis. – Malgrat el que es pretén vendre de que estem en retirada  i derrotats, seguim al peu del canó, pensant el mateix que anys enrere, desitjant el mateix de sempre i disposats a lluitar-ho. Del soufflé, res de res: és només el desig, el somni dels colonitzadors i dels botiflers.

Desanimats?.- És cert que hi ha gent desanimada, desinflada, desmotivada… I que té raó per estar-ne. Però si els  mostren la veritat, els donen al·licients per lluitar, un full de ruta clar, propostes creïbles, un líder que sàpiga on vol anar…  veureu com la gent s’aixeca i es posa en marxa. Com s’hi han posat aquests cent-vuit mil o quatre-cents mil. O algú es pensa que aquests no n’estaven de desil·lusionats, també ? 

El discurs de la Presidenta.- Molt bé. Concret, clar, sense fer volar coloms. Sabent on som i què volem i sense cedir en afalacs i concessions als partits. I, curiosament, sense caure en una successió d’eslògans com fan molts, en va crear un de  nou i molt important : “President, faci la Independència !”. (Com fer-ho és feina dels polítics).

Canvi de lemes?.- He sentit a persones molt significatives repetir uns nous clams en els seus discursos: ”Amnistia i Autodeterminació” , “Amnistia i Drets Fonamentals”. Perdó: es tracta d’embolicar la troca i no demanar la “Independència” ? Perquè em permeto recordar que el que volem és la In-de-pen-dèn-cia. La paraula és molt clara i  no cal aigualir-la amb cerimònies de confusió.

Negociació amb l’Estat.- Val, per nosaltres que no quedi. Però fer-nos posar les esperances en una Taula que dos dies abans no tenia el nom  definit, ni la data,  ni l’ordre del dia, ni els participants; on els temes importants no es podran tocar… Vaja ! no és molt engrescador. Per cert, que els quedi clar: volem la Independència, no la operació immobiliària de l’aeroport, ni els jocs d’hivern, ni un campionat de parxís.. La in-de-pen-dèn-cia.

Avís als Partits.- Vagin prenent nota. No es tracta de que el poble faci el que diuen. Sinó que ells facin el que el poble necessita. I deixin de mentir-nos, dissimular, disfressar, embolicar, falsejar, desinformar, comprar la premsa, periodistes i tertulians. Cal que valorin que la nostra pretesa estupidesa i  ignorància té un límit.

I per avui, per començar el curs, ja és suficient, oi?

Una abraçada,

Feu clic  “aquí” i s’obrirà en format llibre el contingut de tots els articles d’opinió publicats fins ara per Josep Maria de Fàbregues