NACIONS UNIDES 1951 (9N ?)

9N, el got mig buit o el got mig ple

Sobre els resultats de la consulta del 9 de novembre del 2014, hi ha qui destaca el got mig buit, altres en destaquen el got mig ple. Anem a veure la realitat i com s’interpreta aquesta segons els interessos de les parts.


Segons la Carta de les Nacions Unides de l’any 1951, signada pel govern espanyol, es reconeix el dret a la lliure determinació dels pobles, amb la qual cosa aquesta norma se situa per sobre i amb preeminència de les lleis estatals espanyoles, incloent la Constitució Espanyola de l’any 1978.

També, com ens recorda el jutge Santiago Vidal, la jurisprudència dels tribunals internacionals estableix que en cas de conflicte entre la llei vigent i la voluntat popular, prima aquesta darrera. Per la qual cosa, no es vàlid l’argument que la independència d’una de les nacions de l’Estat espanyol no és possible perquè la llei de l’Estat la prohibeix.

En funció d’aquesta realitat, es va celebrar el passat 9 de novembre del 2014 a les quatre províncies del Principat de Catalunya del sud, incloent la Vall d’Aran d’Occitània, una consulta adreçada a tots els ciutadans majors de 16 anys, amb dues preguntes: si volen que Catalunya esdevingui un estat i, en cas afirmatiu, si volen que aquest estat sigui independent.

La participació en aquesta consulta va ser de 2.344.828 vots, dels quals 1.861.753 van ser afirmatius a les dues preguntes, un 80,76% del total de la participació. Sobre un cens aproximat de 5.400.000 electors potencials, la participació total es va situar en un 43,42% del cens, i els vots afirmatius a les dues preguntes, un 34,48% del cens.

Un dels arguments dels contraris a la independència de Catalunya en aquesta consulta, entre ells els portaveus del govern espanyol, va ser que el nombre de vots doblement afirmatius era insuficient per considerar vàlid el resultat al seu favor. Afirmaren que tant la participació de la consulta com la de la doble afirmació havien obtingut un fracàs.

Però resulta que, segons les pròpies dades del Ministeri de l’Interior espanyol, a les eleccions estatals de l’any 2011, al Congres de Diputats espanyol, la formació política que obtingué el major nombre de vots (PP) en va recollir 10.830.693, la qual cosa li va permetre aconseguir 186 diputats, per sobre de la majoria absoluta. Un èxit aclaparador, segons els mateixos responsables d’aquesta formació política.

Amb aquest resultat, la citada formació política va poder nomenar govern, aprovar pressupostos i lleis i nomenar membres del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional espanyols sense que la resta de formacions polítiques hi pugui exercir la seva oposició amb èxit. Tot i així, en virtut dels 34.296.458 votants potencials d’aquelles eleccions, la proporció de vots d’aquesta formació política més votada va ser només del 31,58% sobre el cens.


Sobre els resultats de la consulta del 9 de novembre del 2014, hi ha qui destaca el got mig buit, altres en destaquen el got mig ple. Però és evident que hi ha uns gots més plens que d’altres.

Divendres, 8 de maig del 2015.

«La independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la Terra».
Lluís Maria Xirinacs.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada