La República; un sistema politíc més just

Repúbliques catalanesLa proposta de constitució per a l’Estat català estableix que Catalunya serà una república parlamentària

 Tots els partits partidaris del sí a la independència defensen aquesta fórmula

El 2010 va fer sis-cents anys de la mort de Martí I, dit l’Humà, l’últim rei del Casal de Barcelona, la dinastia que va regnar a Catalunya durant més de cinc-cents anys. Amb ell moria el que podríem considerar l’últim rei català, el darrer de la dinastia que va fundar, al segle IX, Guifré el Pelós, i que està lligada al naixement, la consolidació i l’expansió de la nació catalana.

La mort sense descendència del monarca és el que ha portat Catalunya a viure un periple de segles anant de mà en mà, en viatges d’anada i tornada, de Castella a França, de França a Castella per finalment restar vençuda als peus de Felip V i formar així aquesta nova entitat que es diu Espanya. Val a dir que, en aquest ball entre països, Catalunya ha perdut parts del territori –tota la Catalunya del Nord– i els seus drets com a nació.

Deu ser per aquests sis-cents anys d’experiència no reeixida amb la monarquia que els catalans, majoritàriament, som partidaris del sistema republicà, del qual són abanderats, fins i tot, partits que volen mantenir un marc de relació federal o confederal amb l’Estat.

El que és clar és que, si els partidaris de la independència sumen, el sistema de govern serà una república parlamentària. Així es recull en el programa electoral de Junts pel Sí i en el de les CUP Crida Constituent. Tot i que el programa de Catalunya Sí que es Pot no parla de la forma de govern, el seu cap de llista, Lluís Rabell, s’ha manifestat a favor d’una república d’àmbit federal espanyol.

A la constitució en què treballen els juristes que lidera Santiago Vidal, s’estableix en el punt primer de l’article 2 que “la forma política i jurídica d’organització de l’Estat és la república parlamentària unicameral i no presidencialista”. Els redactors de la Carta Magna catalana consideren aquest sistema el més just per garantir la llibertat, la justícia, la igualtat de drets i obligacions, la cultura, la solidaritat, els drets humans, la diversitat i la pau.

A la república, tal com es dissenya en aquesta constitució, el paper central recau en el Parlament, únic titular de la representació sobirana del poble català. Es renovarà cada cinc anys i estarà format per 105 diputats escollits per sufragi universal. El president és el cap d’estat i la màxima autoritat del país, però qui forma govern és el primer ministre.

Article 2
La proposta de constitució estableix en l’art. 2 que Catalunya és una república parlamentària. 1641
És el primer cop que un president de la Generalitat proclama la República Catalana.

Una voluntat històrica

La vocació republicana dels polítics catalans i del poble de Catalunya no és una cosa que aparegui arran d’haver de decidir l’arquitectura del nou sistema polític. Ja al segle XVII, Pau Claris –president de la Diputació del General a l’inici de la guerra dels Segadors– i els Braços Generals que ell presidia van proclamar, un 16 de gener, la República Catalana. D’aquesta manera Catalunya es posava sota protecció francesa en la guerra que l’enfrontava amb Felip IV. Tot plegat va acabar com el rosari de l’aurora i amb el rei de França sent proclamat comte de Barcelona. De tots els intents fallits, l’últim el va protagonitzar Lluís Companys el 6 d’octubre del 1934, quan va proclamar l’Estat Català dins de la República federal espanyola. Companys serà empresonat i l’Estatut del 1932, suspès. Acabada la Guerra Civil, la Gestapo l’entregarà a Franco, que el farà afusellar.

Andreu Mas
Publicat a El Punt Avui 16/09/2015

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada