Opinió

AMB LA “UNIDAD” NO SÉ SI N’HI HAURÀ PROU

AMB LA “UNIDAD” NO SÉ SI N’HI HAURÀ PROU

Som d’una generació que encara va fer la mili, que va haver d’obeir ordres  absurdes. Dictades per individus de molt poca talla. Que, no pas per gust, vam haver de dedicar molts mesos de la nostra vida a un parèntesi sense sentit en comptes d’ajudar a casa – que és el que en aquells anys urgia – o preparar el nostre futur. Ens deien que allò era una escola de la vida. Escola? Si, jo vaig aprendre una cosa útil: fer un nus per lligar les carpetes (però, encara ara, alguna vegada que el faig penso que no valia la pena dedicar tan de temps només per un sol nus). I també vaig aprendre que existien els passotes, els ganduls, els borratxins, els dèspotes, els malparlats, els fracassats… i, només de tant en tant, alguna persona correcta. Tres, per a ser més exactes.
Ara, fa uns quants dies, quan vaig sentir la ministra dient que estava disposada, inclús, a cridar metges de la reserva, re-pentinament vaig sentir que em trobava molt bé, que no em feia mal res ni tenia cap molèstia. Els metges militars ja els vaig conèixer a la mili.
Però, algú pot explicar-me a què venia el desplegament de l’Exèrcit?. I perquè aquesta va ésser una de les primeres mesures adoptades pel Gobierno, molt abans que d’altres ben necessàries i urgents de caràcter sanitari, social o econòmic ?. Per no parlar de la posta en escena: la presencia a la televisió de gent amb medalles i uniformes de colors donant el “parte” i volent ser protagonistes. No sé si a algú li inspiren confiança. A mi, francament, me’n inspira més les declaracions d’epidemiòlegs, internistes, pneumòlegs, planificadors sanitaris i inclús caps del serveis de compres hospitalaris que les dels vencedors en cent batalles.
O és que la decisió no es va prendre pensant en el virus?. No vull suposar que es va prendre pensant en tenir el país ocupat en previsió de possibles aldarulls (recordem que la pandèmia s’estenia al mateix temps que la confirmació real de que l’Emèrit no havia estat massa elegant). I que això tan divulgat de desinfectar l’aeroport, no era més que una disfressa, un maquillatge, pur teatre.
El que sí que ha posat en evidència la epidèmia és la pobresa amb que està treballant la Sanitat. Mentre estem mantenint un exèrcit i comprant-li material que no usarà, ens falten metges, personal, UCIS… i coses tan ridícules com vestimenta adequada i mascaretes. Mentre es malgasten diners en AVES sense passatgers i autopistes sense cotxes, ens falten equipaments sanitaris bàsics.
Catalunya, on tenim els metges més mal pagats de l’Europa occidental fruit de la gasiveria estatal, ha d’aportar cada any 16.000 milions d’euros, dels quals, ara, no se’n pot ni parlar. També ha de mantenir alguns dels grans hospitals en un estat deplorable per manca de diner.
I encara hi ha gent en aquest país que prefereix seguir units. Si, “unidos venceremos”. Que no badin més, que ens hi va la vida.

Josep Mª de Fàbregues
Coordinador de la Sectorial de Jubilats-Gent Gran

 Aprofita aquests dies per entrar a la web del CONSELL PER LA REPÚBLICA i registrar-t’hi.

Tots hi hauríem de ser !!!

 Cuida’t. Si pots, no surtis de casa. Redueix al màxim els teus contactes

28/03/2020

Feu clic  “aquí” i s’obrirà el contingut de tots els articles d’opinió publicats fins ara per Josep Maria de Fàbregues