Opinió

ARA SOM VIOLENTS ?

Si un dia ens topem amb un ximplet que ens insulta, o es fica amb la nostra mare, o ens roba, o ens fa mal, la nostra reacció immediata serà la de clavar-li un parell de mastegots. Serà una reacció natural, presa amb les vísceres. Però no la més entenimentada, que la que es pren amb el cervell.

Aquest òrgan, situat en general a la part més elevada del cos (hi ha gent que el te molt més avall, però molt més), és d’una gran utilitat: calcularà si el ximplet és més fort que nosaltres, si porta un garrot, si va acompanyat, si… i potser ens farà prendre una altra decisió (que no vol dir covardia, sinó seny). Un camí diferent, més intel·ligent.

Vivim un d’aquests moments. El ximple ha decidit atacar-nos novament. I ara, vist el fracàs de les porres contra la gent asseguda pacíficament, ho vol provar d’una altra manera; “mostrant al país i al món sencer que els violents som nosaltres”. No li és necessari basar-se en cap acció real, amb el relat coral ben tramat i explicat en té prou (recordem, per exemple, “las caras de odio” i el “peor que en el País Vasco”). Amb l’ajut inestimable de la premsa amiga i de la tele, de la fiscalia que afina, d’algun jutge enyoradís d’altres temps i de ciutadans que s’ho empassen tot, li és suficient.

Utilitzarà sense rubor la mentida, la tergiversació, la calumnia, la trampa, el desprestigi, l’amenaça, la por… No l’importarà fer mal, saltar-se les lleis, empresonar persones justes. Tot està permès quan es tracta de defensar un objectiu tan superior.

Ara tornen a enviar-nos policies i guàrdia-civils. Però no venen a pegar-nos. Venen a provocar-nos per a veure si nosaltres els peguem a ells, o tirem un petard, o cremem una sucursal bancària… i així, obtenen la foto que busquen per a reforçar el seu muntatge i justificar la repressió i el proper 155. Venen a buscar una imatge negativa nostra que pugui recórrer el món i que contrarresti la d’ells del 1-O.

I ara és quan cal que utilitzem el cervell que tenim situat a dalt de tot. Nosaltres, que sempre hem actuat pacíficament, hem de ser encara més curosos. I ja sé que nosaltres – la gent gran – no som propicis a moure’ns a bufetades, ni a fabricar la bomba de neutrons al soterrani de casa. Però sí que, ara més que mai, hem d’argumentar a aquell net una mica eixelebrat o a aquell veí que ja no té més paciència que, amb la força:

  • ens guanyaran ells perquè en tenen més i és en el camp on es mouen millor
  • perdrem el recolzament exterior que un dia tindrem, i
  • ens situarem en el mateix nivell de baixesa moral que ells.

Tossuts? Si. Decidits? Si. Desobedients? Si. Violents? Mai.

Preparem-nos perquè venen temps durs. Però ells tenen més por que nosaltres

I tenen més a perdre. 

Josep Mª de Fàbregues
Coordinador de la Sectorial de Jubilats-Gent Gran