Opinió

AMB EL NAS TAPAT

Fa uns dies a la reunió del Grup de Treball un dels membres va plantejar-nos una qüestió: “Donat que cap dels partits independentistes em satisfà, què haig de fer en les properes eleccions?”

I vam obrir una roda d’opinions. Curiosament, mai havíem parlat de les preferències polítiques de cadascú. Sona estrany i me n’adono ara que, amb anys de relació amb força companys, no conec les seves inclinacions polítiques i, el que és més, no m’ha importat desconèixer-les ni ha impedit treballar conjuntament. Certament, som a l’ANC perquè som independentistes i les opcions de partit les deixem per més endavant: primer la independència i després, ja triarem.

Deia que vam començar a exposar obertament el que pensàvem i, sense voler-ho ni preveure-ho, vam veure que coincidíem en molts punts de vista. Deixant a part els partits no independentistes (que, lògicament, no eren la opció de ningú ), coincidíem en l’apreciació de que tan ERC com JxCAT, com la CUP ens havien decebut, no responien en general a les nostres expectatives ni, enteníem, responien a la confiança que cadascú al llarg dels temps els havia atorgat.

Què fer? Quedar-se a casa? Votar en blanc? Potser eren les accions més lògiques. Però al mateix temps donarien la majoria als partits del 155. L’aportació de parers va ésser molt interessant. Però per sobre el que demanava l’estómac, va prevaldre el que manava el cervell i l’actitud final va ser unànime: Encara que no s’ho mereixin, encara que no hagin estat a l’alçada, anirem a votar. A contracor, però anirem a votar. Ens taparem el nas i votarem un dels tres partits. I farem tot el possible per a que, a les eleccions de Madrid, guanyi l’independentisme. I esperem i desitgem que els tres partits tinguin la sensibilitat, la humilitat i la intel·ligència per captar el missatge.

No va ser difícil, en canvi, resoldre la opció del Senat: les candidatures dels afectats per la repressió van tenir una resposta unànime: Roger Español i Meritxell Lluís (la dona de Josep Rull), a Barcelona i Jami Matamala, a Girona no van oferir cap dubte. Representen no solament una compensació a ells, sinó també una bufetada als seus botxins.

Josep Mª de Fàbregues
Coordinador de la Sectorial de Jubilats-Gent Gran

 Hem tramés al Molt Honorable President Carles Puigdemont el següent missatge, amb motiu del traspàs del seu pare:

“Junt amb el nostre condol, President, el nostre agraïment a vostè i a la seva família per l’esforç i el sacrifici que fan per tots nosaltres

Sectorial de Jubilats-Gent Gran
Assemblea Nacional Catalana”

Feu clic  “aquí” i s’obrirà el contingut de tots els articles d’opinió publicats fins ara per Josep Maria de Fàbregues