Opinió

AQUEST 11 DE  SETEMBRE

 

D’ençà que l’ANC va fer pública la seva decisió d’on es celebraria enguany la concentració de l’Onze de Setembre han sortit veus discrepants.

Primer unes dient que en comptes de fer-se en aquests carrers s’hauria de fer en uns altres, o en unes altres ciutats, o ves a saber en quin altre indret. D’altres considerant que hauria de ser més agressiva (la presa de la Bastilla, vaja). I no hi faltaven els que aportaven un altre criteri: no fer res.  Ignoren que som 7,5 milions de catalans i que en un parell d’hores som capaços de generar 7,5 milions d’idees, totes elles més que bones? O ignoren que el difícil és prendre una decisió (que se sap no agradarà a tothom), i tenir el poder de convocatòria i la capacitat d’organització per dur-la a terme?

Aquests dies, com que l’ANC decideix visualitzar la seva disconformitat amb la gestió dels partits, un parell d’ex-consellers (Huguet i Simó) amenacen amb no assistir-hi. Si aquests “ex” es dediquessin a mirar la lluna en comptes del dit que l’assenyala, potser es donarien compte del trist paper dels partits, incloent el seu, i reflexionarien. La seva amenaça de no assistir-hi es ridícula i penosa.

No m’imagino un milió d’independentistes de veritat plorant a llàgrima viva la seva absència: rius i rius de llàgrimes inundant el Paral·lel i la Gran Via… I ells i els partits, sense reaccionar. Això si que fa plorar.

L’interès en fer fracassar la manifestació, a qui beneficia? 

A qui – conscient o inconscientment – s’està ajudant quan, de cop i volta, es comença a criticar a l’ANC o la seva Presidenta ? Totes aquestes opcions, que són diferents formes de fomentar la desunió – i, per tant, debilitar-nos – tenen un beneficiari, que no és l’independentisme, precisament. “Anar units significa estar disposats a renunciar a part de les nostres preferències, en favor de les dels altres” 

Els que volen la unitat a base de no moure’s i que cedeixin els demés no sols fan trampa, sinó que impedeixen aquesta unitat. Que no ens enredin, per favor, que ja som grans.

Perquè, un cop més, hem d’anar a la mani l’ 11-S ?

Us donem a continuació unes quantes raons (només unes quantes. Vosaltres n’hi podeu afegir moltes més):

Per què ja és una tradició.

Per tapar la boca als que aspiren a veure’ns desunits i barallats. És la gran ocasió per demostrar que el poble segueix unit i sap el que vol.

Per no donar el gust a tots aquells que la voldrien veure fracassar i omplir-se la boca de dir que anem de baixa.

Perquè sabem que en la campanya dels llaços grocs també hi havia gent que rondinava dient que només eren símbols sense sentit (però va fer anar de corcoll a tot l’unionisme).

Per a obrir els ulls als que creuen que no s’aconsegueix res. L’independentisme ha tret a la llum com es comporta la cúpula de la justícia espanyola, l’existència de les clavegueres de l’estat, la incapacitat dels governs per afrontar la crisi, que la repressió és la única arma amb que compten, que ells també es barallen…

Perquè l’èxit o el fracàs tindrà incidència en les decisions del jutge Marchena.

 

Josep Mª de Fàbregues-Boixar
Coordinador de la Sectorial de Jubilats – Gent Gran

Us desitgem un bon estiu allà on sigueu i no deixeu de recolzar els actes que s’organitzin