ANTONI ALSINA, estimat per tots.

El nostre company Antoni Alsina ha traspassat. Una gran persona, estimat per tothom, especialment pels membres de la Sectorial que vam tenir la sort de compartir amb ell molts moments i activitats. Aconseguir la independència de Catalunya va ser una prioritat en la seva vida per la qual va posar infatigablement tota la seva vàlua personal.

En Pere Gabarra el recorda com un gran organitzador i treballador, diu: “Com els dos havíem treballat en multinacionals com executius, ens vam entendre ràpidament. Va ser fàcil compartir les nostres experiències que ens va ser molt útils per preparar i organitzar les funcions i activitats de la Sectorial que aquells temps estàvem posant en marxa. Pel seu caràcter no li va costar gens començar a fer xerrades i recordo amb emoció la primera que vàrem fer al Centre Cultural Casa Orlandai a Sarrià”.

D’aquests inicis, engrescadors i il·lusionats pel projecte que s’estava construint van sorgir amistats sinceres amb els membres de la sectorial. Com diu en Xavier Farré: “el seu caràcter afable i proper facilitava les empaties personals i sobretot sabia escoltar”. Les seves aportacions al grup de treball eren assenyades i respectades per això ha estat una persona cabdal en el creixement i consolidació de la Sectorial de Jubilats.. També en Jaume Pera, recorda la seva gran capacitat de treball: “Vam decidir ampliar la Sectorial i es va preparar la primera trobada de Jubilats al Centre Cívic de la Sedeta l’any 2013. Per tenir una gran assistència, durant dies, mati tarda i nit van estar fent trucades a la gent gran de l’ANC”.

A més del seu compromís per la Independència, la història era la seva passió. En Pep Seguer recorda perfectament la conferència que va fer a la Sedeta amb el títol de: “La independència. En què ens pot ajudar la història”. Ell creia que explicar la història era una part important de l’argumentari què ens podia ajudar per aconseguir la República Catalana. A principis del 2018 en Josep Maria de Fàbregues li va demanar organitzar una nova trobada de jubilats per reformular totes les activitats de la Sectorial, però aquest encàrrec va quedar truncat doncs la malaltia ja es va donar a conèixer.

Un home ple de vida, optimista i valent davant de les adversitats que patia. Molts de nosaltres recordem la seva assistència al punt de trobada dels jubilats i jubilades a la diada del 2018. La malaltia no el va conformar ni refugiar-se en ell mateix, i prova d’això va ser que l’estiu passat es va casar amb la seva companya Rita. El seu amor per la llibertat de Catalunya ha tingut un immillorable hereu amb el seu fill Adrià, actualment Secretari Nacional i Coordinador de la Comissió de Comunicació de l’Assemblea. Tots i totes el trobarem a faltar i sense cap dubte i amb més força que mai seguirem el seu compromís d’obtenir la llibertat del nostre poble que l’Antoni tant va somniar.

Descansa en Pau.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.