Opinió

COMPROMÍS

El compromís potser ja no està de moda.

Però els de la nostra generació vam ser educats amb aquesta mentalitat i haig d’afirmar que em segueix semblant un valor positiu. Compromís és obligar-se. Obligar-se a fer (o deixar de fer) alguna acció determinada. Obligar-se amb qui? Davant de testimonis? D’un notari? Signant un document especial? No cal tant. La primera exigència del compliment recau en nosaltres mateixos, en la nostra consciència, en la nostra manera de ser i de viure. La nostra generació hem sigut gent en la que “s’hi podia confiar”. Érem –som, encara- “gent de paraula”, gent que “compleix el que diu”, gent que “no falla”. I d’això en podem estar orgullosos.

Al llarg de la nostra vida n’adquirim un munt de compromisos. Alguns son obligats, i no tenim més remei que complir-los, encara que sigui sense ganes (potser anar a l’escola, fer la mili, pagar impostos…). Però molts, moltíssims, són voluntaris (jugar a futbol en un equip, ajudar un amic a reparar el cotxe, fer-se soci d’una entitat, llegir un llibre, assistir a un concert…). Ens comprometem perquè volem, ningú ens hi obliga. I com que el compromís és amb nosaltres mateixos, ens en podem desdir ben fàcilment. El desemparaular-se no té conseqüències, doncs?. Depèn, depèn de si afecta a d’altres o no (l’equip podrà jugar el partit?, l’entitat haurà de plegar?).

Nosaltres ens hem compromès des de fa anys amb la independència de Catalunya (ni el Franco ni el Glorioso Ejército ens ho van poder treure del cap, malgrat els seus esforços. La nostra resistència ha estat extraordinària). Recentment, a partir del 2010 s’ha obert una possible via de sortida. I ens hi hem tornat a afegir amb més intensitat, encara. I hem treballat: concentracions rècord, marxes, llaços grocs… I ho hem canalitzat –potser junt amb altres camins– a través de l’ASSEMBLEA NACIONAL DE CATALUNYA, l’ANC. L’Entitat ens ha ajudat molt en la nostra causa.

Ara és l’hora de tornar-nos-hi a posar. La preparació d’aquest 11 de Setembre ha estat molt i molt complicada: la impossibilitat de reunir-nos, de realitzar actes com els que estàvem acostumats i que han admirat els demòcrates del món sencer. Però precisament aquestes dificultats ens obliguen a superar-nos:

  1. Penja l’estelada al balcó.
  2. Si no ets persona de risc, assisteix a les concentracions programades. Però, si no pots, no et preocupis: a les 17:14 surt al balcó amb els teus.
  3. Posa’t la samarreta (l’has comprada, ja?). Ens uneix a tots i ajuda a finançar l’ANC (la feinada que fa l’ANC val molts diners i som nosaltres –els compromesos– els que l’hem de mantenir).
  4. Envia els teus codis QR (no és difícil, però si tens dificultat, segur que els teus fills o els nets t’hi ajudaran. O nosaltres, si vols).

Ara, en el moment en que l’Estat ens agredeix per tots els costats, quan s’esforça tant en fer-nos renunciar, NO FALLIS.

                                                  Sigues fidel al teu COMPROMÍS

06/09/2020

Josep Mª de Fàbregues
Coordinador de la Sectorial de Jubilats-Gent Gran

Feu clic  “aquí” i s’obrirà en format llibre el contingut de tots els articles d’opinió publicats fins ara per Josep Maria de Fàbregues