Salutació

La Llei,  la Llei,  la Llei…

Ja ens tenen marejats amb tantes reflexions sobre la llei, el seu compliment o el que no hi ha ningú per sobre d’ella. Ens parlen de la llei com si fos una imposició divina o tan indiscutible com una fórmula matemàtica. I no és així. Tot i que les societats necessiten dotar-se de lleis per regular les seves relacions, no podem oblidar que, en realitat, les lleis –  i sobretot la seves interpretacions – les fan els que manen per beneficiar-se’n. Per tant, de divines, immutables o transcendents, res de res.

Sorprèn, però, que els que amb tanta insistència ens demanen el compliment de la llei, no exigeixin que ministres, delegats del govern, polítics, càrrecs públics, policies, guàrdies civils… i, el que és pitjor, jutges i magistrats, s’esforcin en la seva observança. Ben al contrari, toleren que dediquin energies i diners públics en mirar com la poden sortejar i esquivar, com poden fer filigranes per no obeir-la i com, si cal, inventant-se delictes i forçades interpretacions, utilitzar-la per satisfer els seus interessos i ambicions.

Les darreres actuacions de la Justícia han deixat petites les “afinades” de la Fiscalia, els falsos comptes a l’estranger, la guerra bruta i les clavegueres, les mentides i calumnies interessades. El desprestigi del Tribunal Suprem – que hauria de ser la institució que assegurés a tothom la màxima i definitiva garantia -,  ha assolit cotes impensables en qualsevol país que s’anomeni “demòcrata”.

Paral·lelament, no ofereix més confiança l’actuació del Tribunal Constitucional, amb les seves arbitràries decisions i les presses i retards interessats per aconseguir altres fins que la defensa del ciutadà i de l’esperit de la Constitució, que és la seva única missió. Que unes persones a les que se’ls ha privat de la llibertat (que no és una cosa baladí) hagin d’iniciar una vaga de fam per demanar que els membres d’aquest Tribunal, simplement, facin la seva feina (per la que han estat “contractats” i cobren) dóna idea del baix – o nul – nivell, no ja professional, sinó ètic i moral de cada un d’ells.

Que les dues institucions (Tribunal Suprem i Tribunal Constitucional) que han de garantir una Justícia “justa” actuïn com actuen, no fa res més que reforçar la idea de que en un Estat així, no hi volem viure.

Josep Mª  de Fàbregues-Boixar
Coordinador de la Sectorial Jubilats – Gent Gran