LES PREGUNTES QUE MAI ES RESPONEN V

La proclamació d´un nou Estat originaria de forma immediata la creació de nous llocs de treball?

Hi ha una afirmació rotunda que ha fet un economista fa poc: “Una Catalunya independent, només pel sol fet de ser-ho, crearia pel cap baix uns 400.000 nous llocs de treball”. (Josep Maria Vázquez: “Aproximació als llocs de treball de la independència”).

I per quines raons?

Perquè la orientació moderna de la nostra economia, així com el seu tradicional dinamisme, han fet que Catalunya creï actualment 1 de cada 4 nous llocs de treballs que neixen en aquest moment a Espanya, i que han fet que, des de l’any 2011, Catalunya col·loqui ja fora de l’Estat Espanyol més del 50 % de les seves exportacions.  Aquesta realitat, i cal ressaltar-ho, es produeix perquè disposem d’una economia que potència el sector terciari i l’exportació, i aquesta proporció envers l’exportació no fa sinó augmentar any rere any.

Economistes de gran prestigi han dit en els últims temps: “Catalunya independent tindria el PIB més alt dels països mediterranis” (James Mackintosh, Financial Times),  “La independència de Catalunya de la resta d’Espanya no suposaria un desastre econòmic per a Catalunya” (Gary Stanley Becker, Premi Nobel d’Economia 1992), ”Catalunya, independent, seria un dels països més pròspers del món” (Kenneth Rogoff, excap del Fons Monetari Internacional), “Una Catalunya Estat tindria un PIB similar al de Finlàndia” (Jonathan Tepper, Analista d’inversions i editor en cap de Variant Perceptin).

Dos fets justifiquen aquestes opinions: primer, les estructures que caldran crear en un nou Estat (Ministeris, ambaixades, serveis nous de control d’aeroports, de ferrocarrils, d’hisenda, de correus, etc.) així com també la consolidació de les estructures que necessita qualsevol economia moderna (des del Corredor Mediterrani fins a ports i aeroports, passant per carreteres, etc.) i, segon, l’efecte que es produirà en l’activitat econòmica quan els 13.000 o 16.000 MM € que cada any marxen del país, dels quals en torna només un percentatge molt petit, es quedin a Catalunya.

El mateix economista Josep Maria Vázquez diu que l’atur es reduiria fins el 7%, i afegeix que es calcula que per cada 1.000 MM € d’inversions en infraestructures es poden arribar a crear 17.000 nous llocs de treball, directes i/o indirectes. I això sense tenir en compte temes pendents com Rodalies i sobretot la inversió estrangera, que no ha minvat en els últims anys, sinó que està creixent significativament.

Tampoc es creu que la reacció contraria de l’Estat espanyol pugui influir gaire en tots aquests temes. En primer lloc perquè els llargs vincles que hi ha entre el teixit productiu català i el de l’Estat espanyol fan impensable que la nostra independència suposi una caiguda forta de les relacions comercials d’ambdós països. En segon lloc perquè el gegantesc deute de l’economia del Regne d’Espanya provocarà que ells siguin els primers interessats en mantenir unes relacions normals, ja que la nova república Catalana assumiria en aquest cas la part proporcional del deute que ens pertoca. I és que, una vegada la independència de Catalunya sigui un fet, el pragmatisme s’imposarà a tot arreu.

Gent Gran per una Catalunya Nova

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari