LES PREGUNTES QUE MAI ES RESPONEN IV

Sap vostè que de la reforma agrària que s’havia de fer al Sud d’Espanya ja ni se’n parla, i que la conseqüència és que 12 famílies, que viuen a Madrid o fora d’Espanya, són les propietàries de la major part del camp andalús i extremeny?

Hi ha nombrosos esdeveniments històrics que ens expliquen com els pagesos andalusos i extremenys van mobilitzar-se en el passat per aconseguir una reforma agrària.

Però, s’ha fet alguna cosa per resoldre les desigualtats del camp andalús des de l’arribada de la democràcia?

Per què des de 1978, fa 39 anys, el socialisme que ha governat ininterrompudament a Andalusia ni tan sols ha intentat fer una petita reforma agrària?

Per què Felipe González, andalús confés, tants anys al govern d’Espanya, no va veure mai la necessitat de convertir Andalusia en el vergel d’Europa?

Sembla que era més còmode i menys exposat subvencionar als seus habitants amb el PER (Plan de Empleo Rural) fórmula eficaç per crear clientelisme polític. Actualment el Plan de Empleo Rural només exigeix haver realitzat 20 peonades, és a dir, haver treballat 20 dies,  per cobrar 6 mesos de subsidi.

Tant difícil era promoure una reforma agrària i obligar als grans propietaris (Els Alba, Albunquerque, Medinacelli, Medina Sidonia, Osuna, Peñaranda, Villahermosa, etc.) a repartir les seves terres, moltes d’elles ermes de conreus o abandonades? No estan permetent que Andalusia visqui de la subvenció (quan és prou rica per no necessitar viure-hi) i que els beneficis d’uns pocs marxin fora del seu territori?

Un cèlebre proverbi xinès diu: “Regala-li un peix a un home i li donaràs aliment per un dia, ensenya-li a pescar i l’alimentaràs per la resta de la seva vida”.

Amb el PER, ¿no s’està promovent, directa i indirectament, una cultura social i irracional del subsidi i de la subvenció que fa que andalusos i extremenys s’acomodin a una vida sense futur? Un PER que el paga tot el país, no pas només Andalusia, i per tant som tots els que aportem els nostres diners als pressupostos de l’Estat i amb ells contribuïm i estem subvencionant Andalusia. I, atenció, si el PER proporciona un clientelisme polític, un vot útil i el poder, per què els que se’n beneficien deixaran de defensar-lo?

Tot això canviarà? Per què ha de canviar? Qui ho farà canviar?

I per quina raó això no passa a Catalunya? És que Catalunya és rica pel seu petroli? Per les seves mines d’or? Pel seus diamants? Pel seu urani? No, tots sabem que no és aquest el motiu. Catalunya és prospera i rica, i ho seguirà sent,  perquè és una societat impregnada per la cultura de l’esforç i del treball, no de la subvenció, i per aquest motiu ha estat sempre, és i serà una societat innovadora i avançada. Per això milers d’immigrants espoliats i expulsats de la seva terra  van venir aquí perquè, tant aleshores com ara, tenien oportunitats per aconseguir treball, riquesa i prosperitat.

Sembla clar que la reforma agrària del Sud no es farà mai i que les subvencions i el clientelisme polític no desenvoluparan les capacitats d’innovació, de creació i de treball de la gent d’aquella zona.

Però hauríem d’adonar-nos que allò que fa que uns països liderin el món no són els ajuts i les subvencions. El Pla Marshall el van rebre Anglaterra, França i 14 països més, però actualment és un d’aquests països, Alemanya, qui regeix Europa. I la raó és que el seu “miracle econòmic” no va ser un miracle, sinó el resultat de l’esforç i el treball dels propis alemanys, amb l’objectiu principal de desenvolupar el potencial creatiu dels seus habitants i el benestar de les generacions futures.

Gent Gran per una Catalunya Nova

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari