LES PREGUNTES QUE MAI ES RESPONEN (II)

LES PREGUNTES QUE MAI ES RESPONEN

Està d’acord amb l’estructura actual d’Espanya com a Monarquia?

El 14 d’Abril de 1931, en unes eleccions municipals, l’opció republicana va arrasar a tot Espanya. Alfons XIII, últim rei Borbó, va abdicar i fugir d’Espanya.

Arribava la segona República enmig de l’eufòria col·lectiva.

Només cinc anys més tard, el 18 de Juliol de 1936, Franco esclafava aquestes il·lusions deixant  més de 500.000 morts pel camí.

Va ser ell que va escollir la forma de govern que el succeiria a la seva mort. En efecte, la “Ley de Sucesión“, decidida el 1947, en plena eufòria del seu règim feixista, confirmava el caràcter vitalici de Franco com a “Caudillo de España“ i li conferia l’atribució d’anomenar el seu successor. Aquest tenia que “jurar las Leyes Fundamentales, así como lealtad a los principios que informan el Movimiento Nacional“

El 1969 Franco tria Juan Carlos com el seu successor, ja que “ha dado pruebas fehacientes de su total identificación con los Principios del Movimiento y las Leyes Fundamentales del Reino“

Així doncs, l’actual sistema monàrquic estava previst ja com una continuació del règim Franquista anterior. No obstant, calia -a efectes cosmètics- que fos ratificat d’alguna manera pel poble. Es va convocar un referèndum el Desembre de 1976 per ratificar la llei de “Reforma Política” d’Adolfo Suárez, en la qual s’establia la monarquia com a forma d’Estat. Així, votant a favor d’una llei que es presentava com el final de la dictadura, es votava també inevitablement a favor de la monarquia. La llei va ser ratificada. Mai es va preguntar si es preferia una Monarquia front una República. Adolfo Suárez va reconèixer posteriorment que havia tingut por que, si s’hagués preguntat clarament sobre la forma d’Estat, el poble hagués votat República.

La monarquia no ha estat exempta d’escàndols que aquest règim ha anat generant en només 40 anys de vida: amants, comissions, elefants, cas Noos, etc., sense oblidar el dubtós paper en el cop d’estat del 23 de febrer de 1981.

Només dos apunts relacionats:

1) Algú es creu que, durant el famós 23F, en Juan Carlos I, desaparegut durant tota aquella nit, estava tractant d’aturar l’alçament? Recordem que, com a bon Borbó, domina el art de “Borbonear“, o sigui , no casar-se amb ningú que no sigui ell mateix.  Juan Carlos I, durant el 23 F, només va sortir per televisió quan ja era evident que tot se’n anava en orris.

2) Algú pot explicar com s’ho va fer en Juan Carlos per arribar de jove a Madrid sense un duro a la butxaca, rebre només una herència de 200 milions de pessetes de son pare i acabar l’any 2012 amb una fortuna calculada pel “New York Times” de 2.300 milions de dòlars ?

Gent Gran per una Catalunya Nova

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari